La Revolució del Seny

Un fantasma recorre Catalunya: el fantasma de la degeneració. I només una revolució la pot salvar: la Revolució del Seny.

Sentir-se sola a l’escoltar

Sentir-se sola a l’escoltar solucions imparells als problemes 2, 4, 6; trobar-se sola davant de les tones de crits de paraules d’òsties al no demanar silenci; tremolar sola perquè poca gent viu a casa i és massa coincidència que tothom estigui al menjador quan es cau el sostre; jeure sola xiuxiuejant mentre alguns es pregunten…

Penso en el virus Penso en el sacrifici

al Miloud, a l’Àlvaro Penso en el virus Penso en el sacrifici. (Encara que tinguis) un virus Jo dormo abraçada a tu.Et preocupes per si em pica la gola perquè la teva gola és meva. No ens capfiquem, ho donem per suposat.(Em pica la gola però m’ho trago.) A tu no et pica però et…

Escric des de

Escric des d’una terrassa amb sol i això és un miracle. Descobreixo que a les veïnes de davant mai els arriba. És al setè any que penso en l’orientació de l’edifici. Fins aleshores, no hi havia miracle. Només hi havia sol.

Anàlisi de l’octubre català (II)

La necessitat d’una revolució A l’article anterior havíem fet un petit repàs als fets que abraçaren la ciutat de Barcelona a l’Octubre del darrer any. En lligam amb aquests, ens remuntàvem a l’anàlisi ontològic de Plató i Descartes per aplicar la seva perspectiva sobre la importància de les idees en la gènesi de la realitat….

Morton i l’origen del jazz: entre tradició i ruptura

Com cal escoltar la música? Com un art intel·lectual, per seure i escoltar, o com un art popular, per ballar, cantar i distreure’s? Aquesta tensió interna impregna la majoria dels debats sobre qualsevol forma cultural, però és potser en la música on més es fa palesa. Des de la clàssica fins al trap, la seva història ha engendrat exponents de les opinions més diverses. La música és al teatre, a la discoteca, al carrer, a casa… qui pot dir quin hauria de ser el seu lloc?