La Revolució del Seny

Un fantasma recorre Catalunya: el fantasma de la degeneració. El procés independentista ha estat una etapa d’absoluta degeneració política, social, econòmica i institucional pel nostre país, que des d’abans de la restauració de la democràcia no es trobava en una posició tan delicada com la que es troba avui en dia.

Amb una Generalitat desprestigiada entre els propis catalans, la resta d’Espanya i tota Europa haurem de fer front, en els propers mesos, a una devastació econòmica sense precedents que exigirà de tots nosaltres un canvi radical de plantejament si no volem acabar molt pitjor del que estem. Els catalans no tenim marge per tornar-nos a equivocar i si ho fem haurem de pagar les conseqüències dels nostres errors mitjançant una pèrdua substancial en la nostra qualitat de vida.

Plantejaments com els de Carles Puigdemont, que aspiren a perpetuar un conflicte amb Espanya quan precisament el que necessitem ara mateix és ajudar-nos mútuament, només ens conduiran sense remei a una situació de major pobresa i misèria a tots i cadascun dels catalans i espanyols.

El mateix podem dir d’Esquerra Republicana, que amb la seva brillant gestió dels departaments d’Educació, Salut i Afers Socials durant la pandèmia ha situat Catalunya a la cua d’Europa en tots els indicadors haguts i per haver. Oriol Junqueras sembla més preocupat en fer pagar al món la injustícia que ell mateix es pensa que ha patit abans que en reconèixer els propis errors i posar el benestar de tots els catalans al centre dels seus pensaments i acció. Entenc el seu malestar, però no podem permetre que condicioni el futur del nostre país.

Els socialistes i els comuns ens han demostrat, per activa i per passiva, que no entenen com funciona l’economia i que encara a dia d’avui es pensen que la iniciativa privada s’ha de castigar enlloc d’incentivar i premiar. Les seves mesures són autèntiques trinxadores d’empreses i llocs de treball i la seva gestió al capdavant del govern de l’Estat només ha aconseguit, de moment, acostar-nos a tots un pas més cap a l’abisme del col·lapse sistèmic de la nostra economia i, en conseqüència, del nostre Estat del Benestar. Si no fos per la Unió Europea i la seva generositat avui estaríem parlant dels nostres serveis públics i del nostre teixit productiu en passat.

Sobre el PP, Ciutadans i Vox només cal dir que han utilitzat Catalunya com una arma electoral a la resta d’Espanya. Ho va dir el propi Manuel Valls quan es va desvincular de Ciutadans. Ni es preocupen pels catalans, ni tenen un projecte interessant pel nostre futur ni s’han molestat mai els darrers deu anys en oferir res més que demagògia. A ells els interessa fer política a Espanya, no a Catalunya, i en conseqüència actuen només pensant en allò que els convé a cada moment des de Madrid.

Sobre la CUP, és insòlit que un partit així hagi arribat a condicionar el govern del nostre país. Allà es concentra i no es dissimula tot el que va malament a Catalunya. Es pot afirmar, sense equivocar-se, que qualsevol partit de dretes que existeixi actualment a Espanya ha fet molt més pels drets i el progrés de la classe treballadora catalana que res del què faran ells mai. Derrocar l’estàtua de Colom o expropiar la Catedral de Barcelona, dues propostes que exemplifiquen com tot aquest fenomen de la CUP té més a veure amb la ciència ficció que amb qualsevol intent seriós de millorar les condicions de vida de la gent.

Abascal i Puigdemont, Junqueras i Arrimadas, Casado i Anna Gabriel, Iceta i Iglesias… Diferents cares, però la mateixa moneda. I no és una bona moneda.

Els ciutadans catalans som, fins a cert punt, els vertaders responsables de la nostra actual degeneració política. Hem votat de manera banal i inconseqüent durant molts anys, com si no valoréssim tot el que teníem i el bé que vivíem. Hem deixat que quatre polítics sense cap idea estructurada sobre el futur del nostre país ens portessin a tots plegats fins un carreró de difícil sortida.

La degeneració política ha provocat, directament o indirecta, la resta de degeneracions que pateix Catalunya. La degeneració institucional l’encarna Quim Torra, que porta la Generalitat amb un amateurisme que a una societat suposadament avançada com la catalana hauria d’avergonyir profundament.

La degeneració econòmica es pot exemplificar amb la fuga d’empreses i capitals que es va produir el setembre i octubre de 2017 i que encara no han tornat, ni tornaran, mentre segueixi regnant a Catalunya la inestabilitat política. Els nostres vots han destruït llocs de treball i ho seguiran fent fins que comencem a votar de manera intel·ligent, utilitzant el cervell i no l’estómac quan introduïm les paperetes a les urnes.

Al món en general es viu més malament que bé, hi ha més misèria que riquesa i més precarietat que seguretat. No donem per fet que aquí sempre viurem tan bé, perquè com seguim així arribarà un dia que la nostra economia ja no tindrà res interessant a oferir al món i aquell dia lamentarem haver jugat tan malament les nostres cartes quan encara teníem marge de maniobra.

La degeneració social, afortunadament, no ha estat tan greu com la política. Però no cal ser gaire observador per apreciar que en termes generals els catalans ja no som persones tan tolerants i obertes com fa deu anys. Ens costa més sentir empatia i entendre als que no pensen com nosaltres. Després el Bayern marca 8 gols al Barça, Messi marxa i tothom es pregunta si no hauria estat millor votar a un President del club que entengués una mica de futbol abans que votar a “un dels nostres”. Som un país seriós o som una tribu?

Un fantasma recorre Catalunya: el fantasma de la degeneració. I només hi ha una cosa que pot posar fi a aquesta caiguda lliure per un pou sense fons: la Revolució del Seny.

La Revolució del Seny serà íntima i personal o no serà. Fins que els catalans no assumim els nostres errors i fem una aposta íntima i personal per superar aquesta etapa fosca de la nostra història, no aconseguirem passar pàgina.

Reconciliació i regeneració, oblit i perdó, moderació i rigor. Tots i cadascun de nosaltres hem de fer-nos la següent reflexió: volem que Catalunya es posi en marxa i no només torni a ser el que era, sinó que sigui un lloc millor, o volem seguir revivint un conflicte etern sense sortida a la vista i que ens situa contínuament en una posició de major debilitat estructural com a país?

La Revolució del Seny també serà política, i passa per construir una nova opció electoral que abraci postulats centristes i que agrupi des de constitucionalistes fins independentistes moderats. Aquesta nova opció política ha d’assumir obertament el respecte escrupolós a la llei i ha de tenir un programa centrat en la reconstrucció econòmica i la regeneració institucional i social del país.

Necessitem una administració portada amb rigor i solvència tècnica que torni a posar al centre de la seva actuació els problemes reals de les persones i no busqui crear nous conflictes, sinó resoldre els molts que ja tenim. Els moderats hem de fer valdre el pactisme i el consens, que són la nostra forma d’entendre i practicar la política, en contraposició a la unilateralitat, la imposició i la repressió.

Quan independentistes i constitucionalistes moderats seiem a una taula, fem renúncies i ens posem d’acord per posar en marxa el país des de la centralitat, la Revolució del Seny haurà obtingut la seva primera victòria. Després, la resta de Catalunya haurà de decidir a les properes eleccions si es vol sumar a la Revolució del Seny o vol seguir vivint en un procés de perpètua degeneració.

En definitiva, som els catalans els que decidim el futur de Catalunya i si els catalans volem una Revolució la tindrem, i la tindrem molt aviat.

Visca la Revolució del Seny!

One Comment Add yours

  1. Rosa Farre Balcells ha dit:

    Endavant Joan

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s